El meu quadern

El meu quadern

Tema 1

La primera setmana de classe varem parlar del primer bloc, contacte de llengues: bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística entre altres termes. Açí vos deixe un enllaç d'un prezi on apareix tota la teoria, per tant, jo úncament ficaré un breu resum.

https://prezi.com/uftdwkzttr1e/contacte-de-llengues-bilinguisme-diglossia-i-substitucio-linguistica/

El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpetables per a ell, per tant el llenguatge és la capacitat comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Al llenguatje el formen dos tipus d'elements, els interns i els externs.

• Interns: que fan referencia a la fonètica, fonologia, lèxic, regles ortogràfiques etcc
• externs: que van drigit a l'ús lingüístic.

La sociolinguüstica és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge( l'ús social del llenguatge); tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengüa com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs. La sociolingüística s'ocupa tant dels usos lingüístics efectius, conscients i inconscients, com dels simbòlics.

A continuacó varem introduir els termes de monolngüisme i bilingüisme.El monolingüisme es l’ existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. Es molt difícil que es done aquesta situació per tant es una situació d’excepció. Aleshores es comú que haja un contacte de llengües i en cada societat es resol d’una manera. Per altra banda, es necessari ressaltar que no es mateix el monolingüisme estatal que l’acceptació d’una sola llengua oficial. Dins del monolingüisme trobem:

Monolingüisme individual: quan una persona utilitza una sola llengua de manera habitual.

Monolingüisme social: quan la societat usa només una llengua com a monera de canvi lingüístic habitual.

El bilingüisme és un concepte polisèmic però la definició més amplia és la següent: és el cas més simple de plurilingüisme, es a dir, aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues. De manera que s’entén com la possibilitat d’un individu d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell però es una situació utòpica. També trobem diferents tipus:

Bilingüisme individual: capacitat d’una persona d’emprar dues llengües. Es pot classificar segons el grau d’ús de la llengua (actiu, passiu), segons el grau de domini de les llengües(simètric, asimètric) i segons la motivació psicològica (instrumental, integratiu)

Bilingüisme social: fa referència a les situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencer que formen grups social. S’utilitzen dues llengües alternant-les segons les normes d’ús establertes. Ací es un està el conflicte lingüístic ja que sempre amaga una situació de desigualtat. En el mite del bilingüisme apareix el concepte com una manera d’ocultar una situació de conflicte i un procés de substitució lingüística.

Bilingüisme territorial: es el que apareix en un espai dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna llengua pròpia com passa al País Valencià

la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengüesrelacionades de forma propera, una de prestigi alt (formal), i una de prestigi baix(no formal).

Si relacionem la diglòssia amb el bilinguisme obtenim:

1. Situació de diglòssia i bilingüisme: es el cas d'aquelles societats els quals el membres d’una societat són capaços d’expressar-se en dues llengües que exerceixen funcions distintes.
2. Situació de diglòssia sense bilingüisme: es el cas d'aquelles societats els quals quan l’èlit dirigent d’una societat introdueix una llengua com a distintiu de classe.
3. Situació de bilingüisme sense diglòssia: es el cas dels que aprenen un segon idioma per pròpia voluntat sense incideix en els usos lingüístics de la llengua pròpia.
4. Situació sense bilingüisme ni diglòssia: situació d'estats monolingües

procés de substtució linguistica: es quan existeix un conflicte lingüístic produït per el contacte de dues llengues que origina una situació en la qual dos sistemes lingüistics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d'ús. Es tracta per tant, d'una situació estable i dinàmica

processos de normalització i normativització d'una llengua.

Per últim, vam parlar dels processos de normalització i normativització d'una llengua

La normalització: És un procés que intenta afavorir que la llengua ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seues potencialitats, va recuperar l'estatus y va incorporar elements que li permetin construir un instrument de comunicacó i de cultura. El seu objectiu és la normalitat lingüística incidint en els següents aspectes bàsics:

1. Augmentar el nombres de parlants.
2. Augmentar la freqüència d'ús de la llengua.
3. Ocupar tots els àmbits d'ús de la llengua.
4. Unes normes d'ús favorables a la llengua dominada.

La normativització: és el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.

Tractarem el naixement i expansió del S. XIV, on vam poder observar como aquesta llengua va passar d'una etapa d'esplendor en el segleXV (augment de la producció literàri, la llengua s'utilizava també en el àmbits no literaria, etc..) a una etapa de decadència en el segle XVI, marcada pel procés de substitucó lingüística, on la guerra de successió va donar lloc al Decret de Nova Plant, el qual va provocar que el català fora exclòs de la legislació i de l'Administraciió de Justícia i Municipal de l'educació, i de la documentació notaril i del comerç.Per tant, es pot veure com en aquest moment Espanya esdevenia un Estat uniforme amb un fort centralisme.

vam veure com aquesta Etapa de decadencia es va prolongar aletas al Barroc, però Una vegada Que Comencem amb la Renaixença (el seu inici es sol Situar simbòlicament amb la publicació de L'oda a la patria, de Bonaventura Carles Aribau en 1833) podem observar com la nostra llengua pateix ONU procés d'esplendor o Millora, el qual es caracteritza per la introducció del català a l'Àmbit privat, oficial i culte, és a dir, por Començar amb el procés de Normalització de la llengua. Es En aquest moment, Segle XX, s'inicia quan el procés de normativització de la llengua (elaboració d'una Gramática, d'un Diccionari, de regles ortogràfiques, etc.) gracies a la voluntat Política dels governants, tenen Que El sentimiento de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural, Que és una llengua, i a la creació d'una política lingüística, en el gobernar Crea la "Direcció General de Política Lingüística".


Per últim, en classe vam parlar de la Importancia Que van tindre "Les Normes de Castelló" per aconseguir Que la nostra llengua Pogues completar el procés de Normalització amb molta més facilitat.

la història dels mitjans de comunicació en la llengua valenciana és un tema que ja havíem estudiat en cursos anteriors.

El valencià es va veure alterat segons els governs de l’època, ja que la qüestió ideològica encara es avui, un dels problemes més grans a la parla de la llengua. Varen haver prohibicions i, per part de la dreta, no es va recolzar l’ús de la llengua als àmbits comunicatius: ràdio, premsa o televisió.  A més a més, la majoria de aquests mitjans parlaven la llengua dominant: el castellà. Això es deu a que la majoria de les emissores de ràdio i televisió eren Estatals. També, coneixia la existència de articles en valencià a alguns periòdics com és El País.

Vaig conéixer  la importànca de la ràdio a l'`àmbit social, és a dir, que aquesta era més important que la televisió. La major part d’informació que es rebia era per mitjà de la ràdio i a aquesta si que existien programes totalment en valencià (malgrat que els varen tancar per, com sempre, ideologies diferents). Tampoc sabia l’existència de revistes completament en valencià ni la varietat del programes en aquesta llengua que es feien i es fan a dia de hui. I, per últim, el que m’ha sorprès ha sigut que en l’evolució dels mitjans de comunicació van perdre subvencions econòmiques per part de alguns governs.

Podem concloure que els partits de dreta veuen el valencià COM un instrument de conflicte, oblidant que aquest és molt important en la societat valenciana. No es pot oblidar que els mitjans de comunicació tenen un condicionament demagògic on l’ideari del partit governant té una relació propagandística.

Els diferents models educatius. Com vam veure en classe, trobem tres programes o models educatius: el PIP, el PEV i el PIL.

PIP (programa de incorporació progressiva) té com a base la llengua castellana, s'introdueix a infantil de FORMA oral, pero en primària, passar a usar-lo de forma escrita.

PEV (programa d'educació en valencià) es basa -al contrari que el PIP- en la llengua valenciana, des del principi de la seua escolarització, els xiquets i xiquetes parlen el valencià i es va introduint la llengua castellana des del primer moment

Per últim, el PIL (programa de immersió lingüística). Aquest és un programa basat en persones castellanoparlants, en llocs on el valencià no és la llengua majoritària e, inclús, no s’utilitza en cap àmbit d’ús. D’aquesta manera, els xiquets poden adquirir a l’escola una competència lingüística que no és l’habitual, en aquest cas, el valencià.

Vam vore un estudis en el quals es presentava els alumnes que hi ha en línes PIP i PEV. Després d'analitzar aquestes estadístiques vam observar que poca gent fa el seu aprenentage en valencià, per que hi existeixen molts prejuicis cap aquest llengua,a més a més, el valencà té poca importància o la rep a les aules.

Una dada important és que en educació unfantil surgeix un porcentatge molt més major, cosa que supossa que a l'educació obligatoria l'ensenyament en PEV disminuis.

En els models de política lingüística trobem dos principis bàsics:

• Principi de personalitat: garanteix a l'individu determinats serveis en la seua llengua, és a dir, el dret per a l'ús d'aquesta al lloc on es troba.
• Principi de territorialitat: consisteix en la limitació a certes regions definides al dret de beneficiar-se dels serveis públics a la pròpia llengua

Al final de la la classe estiguérem parlant al voltant dels diferents models d'ensenyament de les llengües en les CC.AA on hi ha una llengua oficial i altra cooficial

18/05/2015  21:18

Tema 2

MODEL D'EDUCACIÓ PLURILÍNGÜÍSME

• Llengua oficial,la llengua o idioma oficia d'un pais es l'idioma que s'adopta com a propà i preferent de les negociacions entre govern si el poble o entre aquell pais i d'altre. Es la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
• Llengua cooficial, llengua oficial en un territori juntament amb altra o altres drets i deures lingüístics, llibertats i obligacions establides per llei.
• Llengua pròpia és un terme jurídic que apareix en diversos estatuts d'autonomía com a sinonimia de llengua històrica, vernacla tradicional d'un territori.
• Llengua primera, llengua familiar, llengua materna, llengua Mare, L1
• Els programes d'educació bilingüe al territori valencià

D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà. Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.

El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals. A les hores, un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”

CLASSIFICACIÓ

Es por fer una classificació atenent al territori, atenent a la llengua base d'aprenentatge i a la llengua habitual de l'alumnat. Els elements que es tenen en compte per a concretar els diferents programes son: la llengua de l'entorn, la necessitat d'una llengua del plurilingüísme l'actitud dels pares o la llengua base d'aprenentatge. 

Programa d'educació bilingüe enriquit

A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera. De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura i per últim, S'hauran de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.

Disseny particular del programa d'endenyament en valencià

El DPP és un document fonamental a la planificació educativa perquè, permet adoptar un determinat PEV adoptar al centre, ha de ser aprovat pel CE i ha de permetre la discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús vehiculares del valencià, s'elabora prèviament al projecte curricular del centre i permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament l'ús del valencià en cada centre etc...

tema 3

Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua i cultura han d'embarcar-se ineluctablement en processos globals de normalització lingüística. Per això el paper de l'escola en els processos de normalització d'una llengua minoritzada és important, ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:

1. Difusió de la norma de la llengua minoritzada
2. Facilitar l'adquisició d'aquesta, per part de la població més jove.
3. Normalització, tant de la propia institució escolar com de la comunitar educativa de qué es nodreix.

Per tant l'escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d'un país.

A provat l'estatut d'autonomia i la llei d'ús i ensenyament del valencià. El sistema educatiu ve regulat per:

• Decret 79/1984 de 30 de juliol
• L'ordre d'1 de setembre de 1984
• L'ordre del 31 de gener de 1987

El resultat d'aquesta regulació va ser una reforma educativa disn un model d'educació bilingüé, és a dir, s'organitza el sistema educatiu en funció de les dues llengües en presència del valencià i castellà. Els objectiu del sistema educatiu valencià és el domini de les dues llengües en pla d'igualtat per part de tots els xiquets i xiquetes, açò s'aconsegueix gràcies a:

• PEV
• PIP
• PIL

Les poltiques que ha aplicat el governs valencià desde l'any 1995 han consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públic i privats, i entre territoris. L'alumnat escolaritzat en programes d'ensenyament en valencià representa el 29% ( PEV) del total alumnat, mentre que l'alumnat escolaritzat en programes d'incorporació progresiva (PIP) un 71%, dels cuals predominen un 54'2% predomini lingüístic valencià i el 16'6% castellà.

3 de cada 10 alumnes → PEV

5 de cada 10 alumnes → PIP

2 de cada 10 alumnes → només estudien el valencià com a assignatura

LLENGÜES I ENSENYAMENT A LA UNIÓ EUROPEA

L'estat espanyol és un estar plurilingüe i així s'arreplega en la seua constitució de 1978 on el preámbul diu → la Nació Espanyola (…) proclama la seua voluntat de (…) protegir a tots els espanyols i pobles d'espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions llengües i institucions.

A més gràcies als estatuts d'autonomia, cada comunitat autònoma te poder legislatiu el que ha permés la promulgació de diverses lleis de normalització lingüística. A Valencia la Llei sobre l'Ús i Ensenyament del valencià.

Hi ha dos models teòrics en les fòrmules legislatives de les polítiques lingüístiques:

1. El principi de personalitat, que permet que un indiviu dispose dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l'estat plurilingüe on es trobe.
2. El principi de territorialitat, en canvi, només concedeix els beneficiis públics d'una llengua dins d'una zona ben delimitada d'un estat, però no en la seua totalitat territorial.

A l'estat Espanyol tenim un model mixt, s'hi cobinen els dos per als castellanoparlants, hi ha el principi de personalitat, però per abancs, gallecs i catalans el de territorialitat, de manera que es perpetua el conflicte lingüístic, ja que uns ciutadans estàn obligats a conèixer dues llengües i altres només una, l'oficial a tot l'estat.

Tema 4

LLENGUA I IMIGRACIÓ

L’arribada d’alumnat procedent d’altres països s’ha incrementat considerablement durant els darrers anys a la Comunitat Valenciana. Les últimes dades que s’han donat a conèixer del curs 2006/07 ens indiquen que als centres escolars de la nostra Comunitat (tant públics com concertats) hi ha al voltant de 82.000 xiquets i xiquetes estrangers matriculats, dels quals uns 70.000 es troben als centres públics, és a dir, un 86,3% de tot l’alumnat. L’augment ha estat considerable en pocs anys si tenim en compte que l’alumnat estranger el curs 1994/95 no superava els 6.000 alumnes. La tasca d’adaptació i d’integració dels nouvinguts és un esforç que no han de fer únicament les persones que arriben a un país sinó que requereix de l’esforç de tots; comunitat educativa i societat en general. Per tant, els centres escolars han de ser conscients que ells són els elements integradors més importants per a les famílies que acaben d’arribar. Tenint en compte eixe paper fonamental cal dissenyar i implementar mesures que ajuden a facilitar, de la major manera possible, l’adaptació a la nova realitat per part de tota la comunitat. És important que les escoles tinguen competència plurilingüe. La competència plurilingüe són els sabers, les habilitats i les estratègies que podem desenvolupar en el moment d’integrar els coneixements previs amb els nous coneixements sobre les llengües i les escriptures. Aquesta competència és fonamental en un món divers, i important també perquè continue essent-ho. Ajudar i guiar en el desenvolupament integral i harmònic d’aquesta competència, és també una de les tasques docents

Estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l’escola

les estratègies són:

• Conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes no vol dir només conèixer el nom de les llengües que parlen, sinó també conèixer els seus processos d’aprenentatge d’aquestes llengües i les competències que tenen en cadascuna d’elles.
• Donar visibilitat a la diversitat lingüística, es tracta d’aprofitar un mecanisme que, segons molts estudis, és habitual en els aprenents de llengües, com és el fer servir el que ja se sap en una altra llengua per als nous aprenentatges.
• Incorporar activitats que desperten l’estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística o que partesquen d’un treball d’intercomprensió entre llengües properes en espais destinats al treball plurilingüe.
• Organitzar el currículum amb un enfocament que partesca d’un tractament integrat de les llengües que s’han d’ensenyar
• Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l’ús de la llengua en activitats significatives

PASE

És una mesura de suport temporal per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.

Aquest programa compensa,les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a què quede adscrit

i oferix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.

Aquest programa pretén que l’alumnat adquirisca les competències comunicatives bàsiques en la llengua vehicular d’ensenyament del centre, de forma intensiva perquè li permeta incorporar-se al grup ordinari que li correspon per edat en el menor temps i millors condicions possibles.Així mateix, mitjançant l’aprenentatge lingüístic a través de continguts curriculars, es pretén potenciar la competència curricular d’este alumnat.

Els objectius d’aquest programa són

• Proporcionar a l’alumnat nouvingut una competència inicial en la llengua base del programa d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com la introducció en l’altra llengua cooficial.
• Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el període d’integració escolar d’aquest alumnat.
• Dotar l’alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa.
• Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.
• Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
• Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del procés.

El programa PASE tindrà caràcter temporal. Amb caràcter general, el programa PASE tindrà una duració per a l’alumne o l’alumna d’entre tres i sis mesos. En cap cas excedirà d’un curs escolar.

Els critéris generals del PASE SON:

1. Cada alumne o alumna està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. En cap cas tot l’alumnat del programa PASE estarà adscrit a un mateix grup.
2. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE.
3. La intervenció educativa en el programa PASE s’ajustarà als diferents perfils de l’alumnat, segons el seu desconeixement de la llengua base del programa d’educació bilingüe a què està adscrit, escolarització prèvia i competència curricular.
4. La permanència d’una alumna o alumne en el programa PASE serà com a màxim de quatre hores diàries i no superarà les vint hores setmanals.

Organizació del programació

• El currículum específic del programa PASE s’articula en àmbits que permeten una aprenentatge lingüístic significatiu recolzat en continguts curriculars de diverses àrees. Integrar llengua i coneixements és la forma més eficaç d’aprendre llengua i desenrotllar el pensament. Els àmbits són: lingüístic i social / lingüístic i científic.
• L’alumnat del PASE tindrà, a més, una hora de tutoria especifica a càrrec d’ un dels professors que impartisquen els àmbits.
• Els continguts de les àrees curriculars s’abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s’impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d’educació bilingüe del centre. La segona llengua oficial s’anirà introduint progressivament en funció del progrés i de les característiques de l’alumnat. Aquest alumnat s’anirà incorporant a la resta d’àrees o matèries de forma progressiva