Opinió personal

28/05/2015

Opinió sobre el llenguatje de signes en català. Estíc totalment d'acord amb aquest home. Em sembla perfecte que es considere un dret aquest tipus de llenguatje.

28/05/2015

Indagant per internet he trobat aquesta oració que pense que és molt interesant comentar.

"Totes les llengües són l’expressió d’una identitat col·lectiva i d’una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions”.

Donsc dir, que en l'actualitat no se sap el número concret d'idiomes que es practiquen, els experts establixen una xifra d'entre quatre mil i set mil llengües diferents. Però només quinze d'aquesta quantitat són practicades per més de cinquanta milions de persones.

En primer lloc, Cal preguntar-se si la cultura determina la llengua que parlem. Per descomptat, és a través de l'idioma com millor es manifesta la cultura de la gent. Un individu té establida com la seua llengua materna, la que està imposada en la cultura de l'àrea geogràfica a què residix, és a dir, una persona que naix a Anglaterra parlarà el anglés i no el francés, encara que a vegades hi ha excepcions.

En segon lloc, dir que en molts casos es sol jerarquitzar les llengües pel nombre de parlants que estes tinguen. La gent pensa que es poden expressar més coses amb aquelles llengües que són parlades per més persones. Els individus amb aquest tipus de mentalitat estan totalment equivocats. Tota llengua parlada o escrita té la capacitat d'expressar qual desig siga, sense importar els parlants. L'única cosa que s'aconseguix donant-li més importància a les llengües més parlades és, anar excloent a poc a poc a les llengües minorizadas, reduint-les als àmbits familiars i a les àrees geogràfiques.

Com a conclusió, establir que la societat ha de facilitar el desenrotllament de tota llengua i que no vagen desapareixent al llarg del temps. Tota llengua és important, per// això és necessari que hagen mitjans que ajuden a la seua extensió geogràfica; una diversitat lingüística."

27/05/2015

La importància de l'estàndard.

La llengua s’adapta continuamente a les situacions i, pertant, existeisen formes de la llengua adequades a les diferents situacions en què les persones ens trobem. La varietat funcional o registre és una modalitat de llengua que presenta unes característiques lingüístiques relatives a un àmbit o context d’ús determinat. Segons l’ús que es fa de la llengua s’utilitzen registres diferents.


La varietat estàndar , també anomenada comuna, de carácter supradialectal i referencial, es caracteritza per la seua notable uniformitat. Por defenir-se com la varietat codificada d’una llengua que serveix per a les necessitats comunicatives d’una comunitat lingüística moderna.


La construcció d’una varietat estàndard es un procés complex. És una varietat que va fent-se en l’ús. Per això, cal no sols una normativa sinó també l’adequació a uns usos socials amplis. L’estandarització no es pot considerar assolida sense la prova de la utilització i de la difusió de la varietat estàndard en els usos supradialectals, públic i de masses.L’estandarització és una necessitat per a les llengües i també un dret. La Declaració Universal dels Drets LingUístics, aprovada a Barcelona el 6 de juny de 1996, assenyala a l’article 9: “tota comunitat lingüística té dret a codificar, estandaritzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingüític, sense interferéncies induïdes o forçades”.


Les persones encarregades de planificar l’estandarització poden estudiar i preparar propostes, però aquestes no seran vàlides fins que no hauran estat difoses i acceptades pels parlants. La tendència de la llengua estandaritzavle és la d’ocupar àmbits d’ús reservats anteriormente per la llengua dominant.


L’estàndard té assignats dos papers especials:

1. facilitar la comunicación dels parlants d’una comunitat lingüística, amb independència de la seua àrea lingüística, de la sea edat, de la seua classe social o prefessió ;
   
2. ser senyal més visible de la normalització lingüística de la llengua minoritzada; s’inscriu en el procés de normalització de l’ús públic d’aquesta llengua i és imprescindible per a donar desposta a les necessitats comunicatives d’una societat moderna.Discrimina allò que és considerat vàlid i allò que és considerat no adequat. Posibilita una comunicación eficaç i segura, sobretot en situacions formals.

La varietat estandar de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats i constitueix un instrument de comunicación neutre i comú a tots els parlants, vàlid per a respondre a les necessitats comunicatives de l’administració pública, de l’ensenyament i dels mitjans de comunicación i, indispensable per a cohesionar i prestigiar la llengua.

26/05/2015

La influència de les actituds a l’ensenyament de les llengües, especialment, en la nostra comunitat.

A la nostra comunitat hi ha una certa associació entre llengua i cultura, és per això que el prejudicis, estereotips i discriminacions poden perjudicar l’ensenyament de la nostra llengua. Tenir una actitud lingüística positiva en el nostre alumnat és fonamental per a garantir l’aprenentatge de la nostra llengua, per tant, els docents han de jugar un paper fonamental en aquest punt.

Quan parlem de estereotips, prejudicis i discriminacions de la nostra llengua ens referim a que l’alumne menysprea la seua identitat i dona més importància a altres. Entre altres qüestions l' lumne:

• Considera que la pròpia llengua és menys important que les altres i, sobretot, que les majoritàries.
• Menysprea els productes culturals vehiculats en la pròpia llengua.
• Considera que usar la llengua majoritzada és més educat que no usar la pròpia.
• Creu que usar la pròpia llengua és propi de gent amb poca cultura o poc refinada.
• Desconfia de la pròpia llengua com a vehicle d’intercomunicació.
• Opina que la pròpia llengua no és igual d’apta que altres per a tots els usos i activitats.
• S’avergonyeix de ser parlant de la llengua minoritzada i, com a conseqüència, amaga i oculta la pròpia identitat lingüística, etc.

Doncs be, lfuncions de l’escola és educar en valors per tal de reduir estereotips i prejudicis. Els principals objectius que té l’escola per a crear una actitud lingüística positiva són les següents:

• Fomentar l’autoestima dels valencianoparlants.
• Promoure el respecte i la voluntat d’integració sociolingüística dels no valencianoparlants.
• Fomentar el dret a decidir i la llibertat individual.
• Promoure el coneixement de la pròpia història sociolingüística.

Per tant si som, com a mestres, capaços de transmetre valors crearem i fomentarem unes actituds sense prejudicis, i aquestes actituds habituals es transformaran en norma, és a dir, es durà a terme de manera habitual, per això hem d'intentar trencar amb aquestes barreres i deixar a un costat els prejudicis lingüístics.